Balls i danses del Pirineu, Garrotxa
Fitxa
Títol: Balls i danses del Pirineu, Garrotxa
Autors: Cati Plana i Cerdà i Isidre Pelàez i Dulcet
Revisió Partitures: Sergi Vergés
Dibuixos: Inés Batlló
Documentació: Josep García. Carles Mas i Isidre Pelàez
Col·lecció: Materials - Balls i danses del Pirineu
Segell: CAT Edicions
Gènere: Literatura musical, balls, danses, tradicional, cultura popular
Recull documental en llengua catalana amb transcripció de partitures.
Data de publicació: 2019
Dipòsit Legal: B – 25843-2019
ISBN: 978-84-09-14970-3
Número de catàleg: CAT-1901-L
Format: 20,99 cm x 29,7 cm
Enquadernació: Tapa tova en quadricromia
Núm. de pàgines: 305
PVP: 25 €
És una producció de Centre Artesà Tradicionàrius - Escola Folk del Pirineu – Tallers d’Arsèguel amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Institut per al desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i Aran, Ajuntament d’Olot, Consell Coamrcal de la Garrotxa, Grupñ de Recerca Folklòrica de la Garrotxa
Quan ballar és somiar amb els peus
Aquesta col·lecció va adreçada, fonamentalment, als músics i estudiants de música. Pretén ser una eina que serveixi tant per a l’estudi i coneixement de diverses melodies i com pel seu ús, colze a colze amb els balladors, a les festes del nostre país, tractant de fer prevaldre la música en viu per damunt d’aquella que anomenem enllaunada. Hem inclòs balls que han perdurat en el temps, els que s’han anat recuperant després d’haver desaparegut i aquells que fa temps van desaparèixer.
Inclou un llistat amb informació de la procedència de les partitures seleccionades.
(...) Aquesta obra aplegarà els balls i danses del nostre Pirineu, de la Vall d’Aran fins el Cap de Creus, l’alt Empordà, incloent-hi la vessant nord-catalana, nord-aranesa i de la Ribagorça d’Aragó.
Balls, danses i entremesos de la Garrotxa
(...) La Garrotxa és una comarca on les danses, els balls i els entremesos populars(faràndula, en boca de molts garrotxins)
Han estat i són un element molt important -em alguns casos imprescindible– en el context de la Festa, tan als pobles, com a la ciutat d’Olot i els seus barris. Moltes festes no tindrien el mateix sentit (alguna potser ja no existiria) sense aquella representació ballada pels mateixos veïns, any rere any. Tot un ritual festiu d’identificació col·lectiva, essencial per a la pervivència de les danses i entremesos fins avui. Una mostra d’aquest arrelament a la comarca en són la quantitat d’edicions que se n’ocupen.(...)
Pep Garcia i Miràngels
Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del CCTP Marboleny
De contrapassos, músics i balladors...
(...) Els contrapassos no podien -ni poden- funciona sense un mínim d’experiència comuna entre músics i balladors. I qui diu experiència, diu cultura de la dansa integrada en els músics. I també presència real, una qualitat de presència a la música i al fil coreogràfic que està molt lluny de les ànsies de fixació, de demostració, d’uniformització i de lluïment que són la base de l’estètica dels esbarts des del començament de llur existència. (...)
(...) Disfruteu d’aquest ball magnífic i toqueu-ne la música sentint el ball: els contrapassos representen una altra manera de viure la música i la dansa col·lectiva, que són una unitat a l’espai e en el temps.
Carles Mas i Garcia
BIOGRAFIES
L’Escola Folk del Pirineu – Tallers d’Arsèguel
L’any 2010 es va crear l’Escola Folk del Pirineu · Tallers d’ Arsèguel amb seu al municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), com a centre dedicat a la formació i promoció de la música i la dansa d’arrel tradicional a les comarques del Pirineu. Mesos abans de la inauguració —divendres, 5 de març de 2010 —, es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’Arsèguel (propietari de l’immoble) i l’Associació Cultural TRAM, gestora de l’Escola Folk del Pirineu.
Amb el terme folk volem expressar tot allò relacionat amb la nostra música i dansa tradicionals des d’una perspectiva contemporània que, sense menystenir la tradició, aporti noves propostes d’expressió de les nostres tradicions musicals.
Més informació a escolafolkdelpirineu.tradicionarius.cat
Cati Plana i Cerdà
Va iniciar-se en la pràctica de l'acordió diatònic amb els vells dels Pirineus, amb qui va compartir escenaris durant la dècada dels 80. Més tard va perfeccionar el seu estil i va complementar la seva formació amb estudis d'Etnomusicologia. Compagina la seva activitat docent a l'Escola Superior de Catalunya, al Taller de Músics i en altres dues escoles especialitzades en música tradicional (Escola Folk del Pirineu i l'Aula de Música Tradicional de Tortosa), amb la recerca i l'activitat artística amb El Pont d'Arcalís, Marsupialis, Adolfo Osta, La Viu-viu i Els Sirgadors.
Isidre ‘Tito’ Pelàez i Dulcet
(Cornellà de Llobregat, 1953) Tenora, tarota, flauta travessera, flautí, ocarina.
La seva dilatada trajectòria com a músic s’inicia com a instrumentista en el terreny de la Nova Cançó, acompanyant a diversos cantautors com Ramon Muntaner. Ha estat membre dels grups La Murga, Primera Nota, El Pont d’Arcalís i Els Grallers de l’Alcalde. Actualment n’és el president de de l’Associació Cultural TRAM Tradicionàrius i Director de L’Escola Folk del Pirineu – Tallers d’Argèguel.