Percúdium
de diversos autors
Fitxa
Títol: Percúdium
Autors: Diversos autors de Percúdium
Col·lecció: Músiques de Tabalers 3
Segell: CAT Edicions
Gènere: Literatura musical, tabals, percussió, cultura popular
Recull documental en llengua catalana amb transcripció de partitures.
Data de publicació: Desembre 2018
Dipòsit Legal B 29484-2018
Número de catàleg CAT-1801-L
Format 20,99 cm x 29,7 cm
Enquadernació Tapa tova en quadricromia
Núm. de pàgines 166
PVP 15 €
És una producció de Centre Artesà Tradicionàrius i l’Associació de Festes de la Plaça Nova de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
Una nova visió sobre la percussió
Escriure sobre PERCÚDIUM és escriure sobre la història viva de la percussió de carrer en aquest país. Si actualment hi ha tanta afició a la percussió a casa nostra és, en bona part, per culpa seva. L’any 1996 jo formava part de la colla de diables del Poble Sec quan un dels tabalers em va dir “has de venir a veure un projecte que estem fent amb gent de varies colles, segur que fliparàs”. Ell sabia que m’agradava la percussió, així que una nit vam anar a Sant Andreu i vaig veure un concert que canviaria la meva visió sobre la percussió, PERCÚDIUM.
I és que tres anys més tard van néixer els 666 o LA BATUKÉ 666, el meu primer projecte de percussió i ho va fer bevent de PERCÚDIUM, com no podia ser d’altra manera, ja que a l’Ovidi Aràs (aquest tabaler de Poble Sec que va formar part dels inicis de PERCÚDIUM) se li va ficar entre cella i cella que a Poble Sec havíem de fer una cosa semblant; deixar els tabals, agafar surdos i començar a mirar cap a Brasil, Cuba, Àfrica, el món! A l’inici d’aquest projecte va ser molt important l’aportació d’un altre membre de PERCÚDIUM, amb orígens als diables i geganters de Poble Sec, el gran Fabià Velazquez “Fabi”, gran en tots els sentits i ja desaparegut (Fabià, un petó molt gran allà on siguis i una abraçada molt gran a tota la teva família).
En els orígens de LA BATUKÉ (o dels sisos com encara algun d’ells ens anomena), PERCÚDIUM va ser un mirall i fins i tot es va crear una certa rivalitat que va ajudar als dos grups a anar creixent i que finalment va desembocar en una gran amistat basada en el respecte i l’admiració mútua. I és que en aquesta primera època en què les influències brasileres eren un referent exòtic i llunyà el contacte entre músics i grups era fonamental per aprendre i créixer.
El repertori d’un grup de batucada
I, sobretot, vam aprendre tocant, tocant i tocant i així va ser com a base de tocar per tot el territori que cada grup de tabals de cada colla de diables de cada poble, barri, racó... es va convertir en un nou grup de batucada. Aquell nou so que s’estava escampant per tota Catalunya era molt atractiu i tothom volia imitar-lo. Però la gran singularitat de PERCÚDIUM és que mai va oblidar on eren els seus orígens i sempre va mantenir les arrels, de manera que va anar incorporant influències brasileres, africanes o fins i tot flamenques, però sempre amb una base de percussió tradicional. I aquest llibre així ho demostra.
Durant molts anys vaig creure que, en gran part a causa nostra i de PERCÚDIUM, havíem pervertit el so tradicional dels diables i que, sense ni molt menys pretendre-ho, molts grups de tabalers de diables es van quedar en un terreny pantanós en què ni feien percussió tradicional ni tampoc feien batucada o ho feien tot, però malament. Afortunadament la meva visió va canviar al cap d’uns anys quan vaig descobrir que alguns grups havien començat a investigar sobre la percussió tradicional de diables i a voler recuperar-la. Crec que no m’equivoco si afirmo que per tots aquests grups PERCÚDIUM ha estat un referent, ja que sempre ha sabut mantenir l’equilibri entre tradició i modernitat i ho ha fet des del respecte, l’estudi i la qualitat.
I el darrer aspecte que m’agradaria destacar és que essent el grup més veterà és el que més ha perdurat i això té molt de mèrit. Per fer-ho, PERCÚDIUM s’ha transformat d’un grup a una família i ha sabut trobar el relleu generacional que ha permès que haguem pogut gaudir de PERCÚDIUM, de moment, 22 anys i esperem que en siguin molts més.
Oriol Borràs
Un grup de percussió de músiques del món
Aquest grup va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, PERCÚDIUM no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”.
A despit d’això, PERCÚDIUM ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.
Quim Soler
L’acompanyament musical dels grups de foc plaçanovins
(...) Especial significat tenen les seves actuacions a les Festes de Sant Roc de Barcelona a la Plaça Nova –festes celebrades des de l’any 1959 i declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional, donat que, pocs anys després de la seva creació el grup es vincula a l’Associació de Festes de la Plaça Nova, de la que actualment és secció de tabalers.
(...) després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió PECÚDIUM actualment està format per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot- i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Samba-reggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’
Xavier Cordomí